Curiosidades geográficas: Kaliningrado

30/03/2009

Después de un post que funcionó bastante bien como fue el de curiosidades geopolíticas, os presento un nuevo post sobre curiosidades geográficas..

Kaliningrado, una isla rusa en Europa, es un pequeña región situada en la orilla del mar Báltico entre Lituania y Polonia. Este territorio me llama especialmente la atención porque forma parte de Rusia pero se encuentra aislada del resto del territorio: Pskov, la ciudad rusa más cercana está a más de 600 Km, mientras ciudades como Berlin o Copenague se encuentran a distancias menores.

Esta situación tan especial se sucedió en los años 90, cuando la URSS se desmembró, y los países que formaban parte de la unión se fueron independizando. Rusia quiso guardar para si este puerto especialmente importante porque no se hiela durante todo el año y es una salida natural para la flota del Báltico.

Los problemas empezaron a surgir cuando los países vecinos, Lituania y Polonia pasaron a formar parte de la OTAN y posteriormente de la Unión Europea, ya que los rusos que quieren llegar hasta esta región necesitaran de visa, cosa que no gustó demasiado al presidente Putin. Finalmente llegaron a un acuerdo con Lituania para la realización de un permiso especial que permita cruzar a los habitantes de la zona el país en tránsito hacia Rusia.

Otro problema de la llegada de la UE a los países vecinos de Kaliningrado es la diferencia cada vez más creciente entre la economía de sus vecinos (cada vez más ricos) y la suya propia. Desde principios del os años 90 las autoridades locales intentaron abrirse a sus vecinos creando zonas francas especiales. El problema en este caso fue que los rusos interpretaron esta política aperturista como separatista y no le dieron el apoyo necesario.

Pese a todo Kaliningrado tiene una posición privilegiada, no tanto geográfica (ya no tiene la importancia geográfica que tuvo durante la guerra fría), sino económica: industria papelera, electrónica i explotación petrolera en el Báltico. Ahora solo cabe esperar una apertura por parte de Moscú, aunque se me antoja bastante complicada por los problema separatistas rusos sin resolver -Chechénia, Osetia, etc.-.

En el próximos post hablaré más sobre la curiosa historia de Kaliningrado mucho más alemana que rusa..

Entradas relacionadas:

Hay 7 comentario en este artículo:

  1. 30/03/2009Pedro say:

    Qué curioso! ¿tienes alguna relación con este pueblo en concreto?
    ¿Estamos ante un nuevo futuro país segregado de la ex URRS?

  2. 30/03/2009Siddharta say:

    La verdad es que nunca he ido a Kaliningrado, pero siempre me ha gustado estas frikadas geográficas.

    En cuanto a la segregación, hay que tener en cuenta las diferencias de este pueblo con los chechenos o los osetios. El 78% de la población es de origen ruso, así que no será una cuestión cultural, racial o de pueblo. Eso sí, económicamente y geográficamente sería mucho más fácil que se independizase que otros pueblos. Por ahora creo que no hay alarmas en Moscú..

  3. 30/03/2009Papitu Vadecurt say:

    Hasta 1945 fue alemana con el nombre de Könisberg.

  4. 30/03/2009Siddharta say:

    Hombre Papitu, no me chafes el próximo post! :D

  5. 31/03/2009Curiosidades geográficas(II): Historia de Kaliningrado | sidddi con 3 des say:

    [...] el anterior post os hablé de Kaliningrado, anteriormente conocida como Köningsberg, una curiosa región rusa en [...]

  6. 8/04/2009Juanma say:

    Kaliningrado es una gran ciudad. Muy hermosa pese a que fue practicamente destruida durante la 2º guerra mundial. Se que no soy muy imparcial, mi hijo nació en ella. Durante el mes que estuve viviendo en ella,en 2007,sus gentes demostraron ser muy europeos y sumamente amables. Muy recomendable. Hay vuelo directo desde Barcelona. Un saludo: Juanma. y Sasha.

  7. 20/04/2009Bernie say:

    http://www.mondivers.info/spip.php?article1906

    Les tropes russes abandonen Txetxènia
    Marta Ter, Lliga dels Drets dels Pobles

    Publicat el divendres 17 d’abril de 2009
    El gruix de les tropes russes instal·lades a Txetxènia, uns 20.000 soldats, seran retirades de la república, ha comunicat avui el Ministeri de l’Interior rus, donant així per finalitzada l’operació antiterrorista que va començar l’estiu del 1999.

    El Kremlin mai ha volgut qualificar de «guerra» les incursions militars a Txetxènia que, segons càlculs de l’ONG Memorial, han provocat uns 200.000 morts i 5.000 desapareguts entre la població civil, que era d’un milió de persones.

    Un tanc de l’exèrcit rus, a Txetxènia. / Imatge: Musà Sadulàiev
    Des del 1999, l’anomenada operació antiterrorista va servir com a excusa per restringir l’activitat dels periodistes a Txetxènia: aquests només podien accedir a la regió mitjançant uns tours organitzats pel Kremlin en què se’ls permetia veure allò que interessava, i sempre acompanyats de soldats russos. Aquells que entraven de forma independent corrien el risc de ser detinguts i expulsats en el millor dels casos i, en el pitjor, apallissats o assassinats.

    Veurem si a partir d’ara Moscou permet l’entrada lliure de periodistes a Txetxènia; la regió encara és molt inestable i, malgrat l’opacitat informativa, diferents ONG denuncien que encara s’hi continuen registrant tortures, segrestos i desaparicions a mans dels òrgans de seguretat.

    Zona pacificada?

    A Txetxènia, a part de la repressió brutal en què viu la població civil sota la dictadura imposada pel Kremlin de Ramzan Kadírov, també continua vigent la insurgència armada.

    El 2008 van morir 97 policies i soldats i en van resultar ferits 138. Es van comptabilitzar 39 atemptats terroristes, se’n va aconseguir evitar 10 més i es van localitzar 59 amagatalls amb armes i explosius. 25 civils van morir com a resultat d’explosions, tiroteigs entre guerrillers i agents de seguretat i atacs no identificats, i 25 persones més van resultar ferides. Es van produir 16 atacs i tiroteigs més que van acabar sense ferits i 42 persones van ser segrestades, algunes d’elles continuen desaparegudes a dia d’avui.

    Al mateix temps, les forces de seguretat van dur a terme 73 operacions especials, en les quals van ser abatuts 115 homes, declarats com a guerrillers. 234 van ser arrestades per sospita de complicitat amb els guerrillers o pertinença a grups armats il·legals. Davant aquestes xifres, alguns analistes consideren que la retirada de tropes no és deguda a que la zona estigui pacificada, sinó que respon a motivacions econòmiques, ja que en el moment de crisi actual les tropes mobilitzades representen unes despeses extres que es volen eliminar.

    Txetxènia, feu particular de Ramzan Kadírov

    La decisió de deixar Txetxènia en les úniques mans de Kadírov comportarà que el seu poder sigui absolut. El seu règim dictatorial, en què ha imposat la xaria (llei islàmica), fa d’aquesta república una regió que viu fora del context legal rus, i ara encara es reforça més la idea que Kadírov pot governar sobre Txetxènia com si es tractés del seu feu particular.

    D’altra banda, tal com assenyala Dimitri Babtxin, de Russian Profile, les estructures de força de Kadírov ja tenen de facto poders absoluts a Txetxènia: realitzen escorcolls i escoltes telefòniques sense permisos judicials, detenen il·legalment aquells sospitosos de ser combatents i també els seus familiars… i continuaran utilitzant aquests mètodes amb o sense règim antiterrorista que els empari.

    Lev Ponomarev, líder del Moviment Rus pels Drets Humans que va ser apallissat a principis d’abril a Moscou, també ha mostrat preocupació en una entrevista a l’Agència Interfax al manifestar que, d’una banda, l’anul·lació de l’operació antiterrorista és un pas positiu, perquè significa que s’acaba una etapa en què s’han violat a gran escala els drets humans, però d’altra banda, ara les estructures militars de Txetxènia no tindran cap mena de fre.

Escribe un comentario: